Diferències entre els països

A CATALUNYA:

Vandellòs I es va començar a construir el 1967 i va ser inaugurada el 1972. El 19 d’octubre de 1989 es va declarar un incendi a la zona de turbines que va ser qualificat com de nivell 3 a l’escala INES. Malgrat no provocar emissions de radioactivitat, l’elevat cost que suposava corregir les deficiències detectades van fer que l’empresa (gestionada per Endesa i Iberdrola) decidís tancar-la.

Vandellòs II es va començar el 1981 i es va posar en servei el 1988 amb una potència elèctrica de 1087MW. Aquest grup és del tipus PWR, és a dir, fa servir l’aigua com a refrigerant. L’any 2007 els problemes de corrosió detectats al sistema de refrigeració van ser classificats com de nivell 2 a l’escala INES i l’empresa va ser sancionada amb 1’6 milions d’euros. Es va iniciar aleshores les obres d’un sistema alternatiu de refrigeració. L’any 2008 es va produir un incendi a l’edifici de turbines que va produir la parada del reactor. Malgrat tot, no va haver-hi cap conseqüència radioactiva. Vandellòs II està gestionada per Endesa (72%) i Iberdrola (28%). La llicència d’aquesta central expira l’any 2027.

CENTRALS NUCLEARS D'ESPANYA

Santa María Garoña, reactor BWR, 460 MWe. Funciona desde 1970.

Almaraz I, reactor PWR, 930 MWe. Funciona des de 1980.

Almaraz II, reactor PWR, 930 MWe. Funciona des de 1983.

Ascó I, reactor PWR, 930 MWe. Funciona des de 1982.

Ascó II, reactor PWR, 930 MWe. Funciona des de 1985.

Cofrents, reactor BWR, 975 MWe. Funciona des de 1984.

Vandellòs II, reactor PWR, 982 MWe. Funciona des de 1987.

Trillo I, reactor PWR, 1.041 MWe. Funciona des de 1987.

CENTRALS NUCLEARS DE FRANÇA

Central Nuclear de Civaux 2 REP de 1 495 MWe Vienne 2002 1998

Central Nuclear de Chooz 2 REP de 1 450 MWe Ardenes 2000 1996

Central Nuclear de Penly 2 REP de 1 300 MWe Sena Marítim 1990 a 1992

Central Nuclear de Golfech 2 REP de 1 300 MWe Tarn-et-Garonne  1991 à 1994 Central Nuclear de Nogent 2 REP de 1 300 MWe Aube 1988 a 1989

Central Nuclear de Belleville 2 REP de 1 300 MWe Cher 1988 a 1989

Central Nuclear de Cattenom 4 REP de 1 300 MWe Mosel·la 1987 a 1992

Central Nuclear de Saint-Alban 2 REP de 1 300 MWe Isèra 1986  a 1987

Central Nuclear de Flamanville 2 REP de 1 300 MWe Manche 1986 a 1987

Central Nuclear de Cruas 4 REP de 900 MWe Ardecha 1984 a 1985

Central Nuclear de Paluel 4 REP de 1 300 MWe Sena Marítim 1985 a 1986

Central Nuclear de Blayais 4 REP de 900 MWe Gironda 1981 a 1983

Central Nuclear de Gravelines 6 REP de 900 MWe Nord 1980 a 1985

Central Nuclear de Dampierre 4 REP de 900 MWe Loiret 1980 a 1981

Central Nuclear de Tricastin 4 REP de 900 MWe Droma 1980 a 1981

Central Nuclear de Fessenheim 2 REP de 900 MWe Haut-Rhin 1978 1978

Central Nuclear de Bugey 4 REP de 900 MWe Ain 1979 1979

Central Nuclear de Saint-Laurent 2 REP de 900 MWe Loir-et-Cher 1983 1983

Central Nuclear de Chinon 4 REP de 900 MWe Indre-et-Loire 1984 1984

Centrales nucleares de Francia: Francia en té 23 centrals nuclears i 59 reactors. I són:la Central nuclear del Blayais, la Central nuclear de Chooz y la Central nuclear de Civaux

Centrales nucleares de Estados Unidos: Els EE.UU compta amb 104 reactors nuclears i es el pais amb més centrals nuclears.

Centrales nucleares de América Latina : En l'America llatina hi han diferents paisos amb centrals nuclears, per exemple a l'Argentina hi podem trobar les centrals de  Atucha I i II i el  Embalse, A Méxic es troben  planta Laguna Verde y en Brasil la Central Nuclear Almirante Álvaro Alberto

Centrales nucleares en otros puntos de Europa: Al Regne Unir hi té 19 reactors nuclears, Suecia en té 10,i  Alemania en té 17. Itàlia no en  té cap c

Reactor nuclears

Reactor nuclear

Un reactor nuclear és una instal lació capaç d'iniciar, mantenir i controlar les reaccions de fissió en cadena, amb els mitjans adequats per extreure la calor generada.

Un reactor nuclear consta de diversos elements, que tenen cadascun un paper important en la generació de la calor. Aquests elements són:

-El combustible, format per un material fisionable, generalment un compuestro d'urani, en el qual tenen lloc les reaccions de fissió, i per tantra, és la font de generació de la calor.

- El moderador, que fa disminuir la velocitat dels neutrons ràpids, portant-los a neutrons lents o tèrmics. Aquest element no existeix en els reactors anomenats ràpids. S'empren com a materials moderadors l'aigua, el grafit i l'aigua pesada.

-El refrigerant, que extreu la calor generada pel combustible del reactor. Generalment s'usen refrigerants líquids, com l'aigua lleugera i l'aigua pesada, o gasos com l'anhídrid carbònic i l'heli.

-El reflector, que permet reduir el esacape de neutrons de la zona del combustible, i per tant disposar de més neutrons per a la reacció en cadena. Els materials usats com reflectors són l'aigua, el grafit i l'aigua pesada.

-Els elements de control, que actuen com a absorbents de neutrons, permeten controlar en tot moment la població de neutrons, i per tant, la reactivitat del reactor, fent que sigui crític durant el seu funcionament, i subcrític durant les parades. Els elements de control tenen formes de barres, encara que també poden trobar-se diluït en el refrigerant.

- El blindatge, que evita la fuita de radiació gamma i de neutrons del reactor. Els materials usats com blindatge són el formigó, l'aigua i el plom.

Tipus de reactors

Els reactors nuclears es classifiquen, d'acord amb la velocitat dels neutrons que produeixen les reaccions de fissió, en: reactors ràpids i reactors tèrmics.

Al seu torn, els reactors tèrmics es classifiquen, d'acord amb el tipus de moderadore empleat, a: reactors d'aigua lleugera, reactors d'aigua pesada i reactors de grafit. Amb cada un d'aquests reactors està associat generalment el tipus de combustible usat, així com el refrigerant emprat

Els reactors més empleats en les centrals nucleoelèctrica són:

-Reactor d'aigua a pressió (PWR), que empra aigua lleugera com a moderador i refrigerant, òxid d'urani enriquit com a combustible. El refrigerant circula a una pressió tal que l'aigua no arriba a la ebullició, i extreu la calor del reactor, que després porta a un intercanviador de calor, on es genera el vapor que alimenta la turbina.

-Reactor d'aigua en ebullició (BWR), que empra elements similars a l'anterior, però ara el refrigerant, en treballar a menor pressió, arriba a la temperatura d'ebullició al passar pel nucli del reactor, i part del líquid es transforma en vapor, el qual una vegada separat d'aquell i reduït el seu contingut d'humitat, es condueix cap a la turbina sense necessitat d'utilitzar el generador de vapor.

-Reactor d'aigua pesada (HWR), que empra aigua pesada com a moderador. Existeixen versions en què el refrigerant és aigua pesada a pressió, o aigua pesada en ebullició. Pot emprar urani natural o ligeramnte enriquit com a combustible.

-Reactor de grafit-gas. Aquest tipus de reactors usen grafit com a moderador i CO2 com a refrigerant. Mentre que els primers reactors d'aquest tipus van emprar urani natural en forma metàl.lica, els actuals anomenats avançats de gas (AGR) utilitzen òxid d'urani enriquit, i els anomenats reactors d'alta temperatura (HTGR), usen heli com a refrigerant.

-Reactor d'aigua en ebullició (RBMK), moderat per grafit, desenvolupat a la Unió Soviètica, que consisteix en un reactor moderat per grafit, amb urani enriquit, i refrigerat per aigua en ebullició. Aquest tipus de reactors no s'han emprat a Europa occidental.

Reactor Ràpid

En aquest tipus de reactors no existeix l'element moderador per als neutrons i per tant el flux de neutrons cau a la zona dels neutrons ràpids. En aquests reactors el combustible de la zona central, format per un òxid d'urani o d'urani i plutoni, s'envolta d'una zona d'òxid d'urani molt empobrit, amb un contingut d'O-235 menor o igual al de l'urani natural.

Amb aquesta disposició, i si es fa servir un refrigerant que no produeixi la moderació de neutrons (normalment es fa servir sodi), es pot aconseguir que a la capa d'O-238 que envolta el combustible es generi més plutoni que el que es consumeix. D'aquesta manera, al mateix temps que s'està generant energia tèrmica, s'està produint combustible en forma de Pu-239, que pot usar-se en qualsevol tipus de reactor, tant ràpid com tèrmic.

A aquest tipus de reactors també se'ls coneix per reactors reproductors, i la seva importància és enorme, ja que permeten obtenir un millor aprofitament dels recursos existents d'urani.

En aquest moment hi ha molt pocs països que tinguin centrals nucleoelèctrica amb aquest tipus de reactors.

En primer lloc, França amb el Superphenix de 1200 MW funcionant en Crys-Malville, és la central existent.

El segueix l'antiga Unió Soviètica amb un projecte de diverses centrals amb reactors de 600 MW, i finalment Japó amb una central de 300 MW.

centrald nuclears entre els països

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_centrals_nuclears_de_Fran%C3%A7a

centrals nuclears en França!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Centrales_nucleares_Espa%C3%B1a.png

Centrals nuclearns en España.

Central nuclear d'espanya

 Centrals nuclears en Espanya.


En espanya hi ha sis centrals nuclears en explotació, d'elles Almaraz i ascó, tenen dos unitats bessones, per el que el nombre de reactors es de vuit, i una central que ha sigut declarada en definitiva  de explotació, José Cabrera. Aquells vuit grups de producció d'energia elèctrica de dos tipus: de aigua lleugera a presió (PWR) i aigua lleugera en ebullició (BWR)

Per ordre d'antiguitat, dins del grup PWR, el llistat de centrals és el següent: Almaraz, amb dos unitats (1980 - 1983) ; Ascó, també amb dos unitats (1982 - 1985) ; Vandellós II (1987) ; i Trillo, l'ultima central posada en marxa en Espanya (1987)

 En el grup de les centrals d'aigua en ebullició (BWR), la més antiga és la de Santa María de Garoña, (1970) ; seguida de Cofrentes (1984)

Les centrals espanyoles produeixen el 20% de energía elèctrica que consumeix en el nostre país, depenent del nombre i duració de les seves parades de recarga, que renoba de uns anys a altres.

http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0226-01/capitulo5b.html

tipos 


http://www.csn.es/index.php?option=com_content&view=article&id=132&Itemid=137&lang=es 

tipos

Pàgina del funcionament bàsic

http://www.inza.com/ainoa/nuclear2.swf




Aquí podeu troba una pàgina on t'explica detalladament el funcionament de les centrals nuclears.

Funcionament bàsic

En una central nuclear, l'energia s'extreu del nucli d'àtoms per mitjà de la seva fissió, ja que en trencar-se desprenen l'energia d'enllaç a l'interior de l'àtom que unia les partícules separades. La fissió nuclear és provocada de manera artificial i controlada. En aquesta, a un àtom d'un element químic de grans dimensions se li dispara un neutró, una petita partícula a una certa velocitat, que trenca l'àtom (trencant el seu nucli, format per neutrons i protons enllaçats entre ells per enllaços molt energètics) en una reacció nuclear exotèrmica, a la qual es despren energia en forma de calor.
Per a que el balanç energètic surti a favor, és a dir, per a obtenir energia en comptes de gastar-la, cal que les reaccions nuclears siguin reaccions en cadena. Així, encara que es necessiti molta energia per a posar en marxa la reacció, després no se'n necessita tanta per a mantenir-la, i arriba un moment en el qual l'obtinguda és superior a la utilitzada. Per aconseguir això cal que l'element químic gran (en diem pesant, amb una elevada massa atòmica) sigui, a més, radiactiu. L'element que es sol utilitzar és un isòtop poc freqüent de l'urani.